L'arròs és un element bàsic en les llars espanyoles, perquè forma part de la nostra tradició gastronòmica. Aquest aliment té una gran importància a nivell econòmic, perquè permet una gran generació d'ocupació, contribueix bastant al Producte Interior Brut (PIB) i té una alta demanda internacional, per la qual cosa s'exporta a altres països de la Unió Europea.

La major part de la producció d'arròs a Espanya es concentra en unes poques regions, ja que són les que compten amb les condicions adequades per al seu cultiu (terres humides i una gran disponibilitat d'aigua): el delta de l'Ebre, a Catalunya; els marenys del Guadalquivir, a Andalusia; la Comunitat Valenciana, i Murcia. També existeixen cultius d'arròs en altres àrees d'Espanya com Castella-la Manxa o Castella i Lleó, encara que en molta menor mesura i en xicotets camps de regadiu.

Malgrat que al nostre país comptem amb producció d'aquest producte i és una cosa àmpliament valorada pels consumidors per la seua qualitat i pel suport que suposa als agricultors espanyols, moltes marques opten per utilitzar altres orígens, per exemple, perquè és més barat per a l'empresa.

L'agricultor valencià *Nando Durá *Velis ha explicat a través d'un vídeo publicat en les seues xarxes socials (@nandodura en *TikTok) quin és l'aspecte en el qual els consumidors han de fixar-se a l'hora de triar l'una o l'altra marca: “Buscarem en els paquets d'arròs del supermercat l'origen i no on està envasat, que és la manera que tenen d'enganyar el consumidor. Així sabrem realment qui dona suport a la nostra agricultura”.

Per a posar a prova aquesta observació, l'agricultor selecciona tres marques concretes: Fallera, que *Nando cataloga com “l'arròs preferit pels valencians”; La Vila, i Hacendado. De la primera d'elles analitza dos productes distints: “Posa ‘envasat a Silla’, però no l'origen de l'arròs”, explica respecte al que predomina en els supermercats; no obstant això, en una altra varietat sí que s'observa l'adhesiu de Denominació d'Origen València: “Aquest sí que és veritat, però, al final, el que predomina en els supermercats és l'altre”.

El mateix ocorre amb els dos paquets de la marca La Vila: mentre que un sí que està indicat com a Denominació d'Origen València, l'altre, de marca blanca, només mostra que està envasat a Almàssera, “però no posa d'on és l'arròs que va ací dins. Eixe és el problema que tenim”.

La mateixa situació la trobem amb l'arròs de la marca Hacendado. El primer dels productes que ensenya l'agricultor està envasat també a Almàssera, però “ací tot és donar-li voltes i tampoc posa l'origen”. Per contra, el de la varietat J. Sendra sí que conté l'etiqueta d'origen espanyol, que vol dir “que està produït a València, Catalunya, Extremadura o Sevilla”.

D'aquesta manera, s'incideix en què aquesta omissió de la informació tan bàsica del producte perjudica el consumidor, que no pot conéixer realment l'origen del que consumeix. A més, s'empren estratègies en l'etiquetatge per a fer passar el producte per espanyol, però en molts casos provenen d'altres països on els costos de producció són més barats, perjudicant l'agricultura autòctona. Això no sols ocorre amb els aliments: molts altres béns que trobem en els diversos comerços també finalitzen el procés a Espanya, la qual cosa els permet situar el nostre país en l'etiqueta malgrat que la resta de passos s'hagen realitzat fora de les nostres fronteres.